ES SINDICAT (CELLER COOPERATIU)

Historicisme funcional
1919 
Façana principal

La construcció d´aquest edifici és una mostra de la recuperació del sector vinícola a la segona dècada del anys XX. L´estació enològica havia actuat d´element estimulador als viticultors i fins i tot podem dir que va ésser a la mateixa estació on es va gestar la idea de crear un celler cooperatiu, més conegut popularment com “Es Sindicat”. Aquesta idea va ésser inmediatament aplaudida per la majoria de viticultors de manera que a l´any 1919 ja estava enllestit el projecte. La direcció tècnica de l´edifici fou encarregat a l´enginyer agrònom Ernest Mestre i el projecte arquitectònic a Guillem Forteza.
Per a la seva construcció es van utilitzar materials industrials com el formigó i el ciment combinats amb la pedra per a determinats elements de la façana.
És un edifici de grans dimensions condicionat per la seva funció de celler vinícola. Presenta una façana monumental simètrica solcada per grans pilastres entre les quals es disposen de manera rítmica finestres coronelles amb mainells en forma de columna bombada. A la zona d´ingrés es disposa un portal amb arc de mig punt i un cos que sobresurt en alçada de la resta de la façana rematat amb balustrada i una estructura curvilínia. Cal destacar també l´esment posat en el treball de la façana lateral esquerra on ressalta la disposició de capcers mixtilinis coincidents amb els aiguavessos de les naus. En aquesta també apareixen les finestres coronelles, algunes d´elles amb arcs parabòlics, i pilastres formant bandes verticals realitzades amb carreus bocellats.
Aquesta és una de les primeres obres que va realitzar Guillem Forteza, on es deixa veure la influència del noucentisme català en la seva vessant més barroca, no de bades havia realitzat els seus estudis d´arquitectura a Barcelona.
Vista interior (Foto Andreu Vicens http://cafate.blogspot.com/)
La concepció de l´espai interior ve condicionat per la necessitat de creació d´espais de gran amplitud per la seva utilització industrial. La solució emprada per Forteza va ser la creació de grans arcs diafragma ogivals de formigó que sostenen la coberta d´aiguavessos combinats amb altres menors de mig punt i parabòlics, aquest darrers derivats segurament de la influència de Gaudí. Aquesta solució d´enginyeria tècnica recorda el sistema utilitzat per les esglésies gòtiques catalanes,  però aquí no té una actitud historicista, sinó funcional, cosa que contrasta amb l´estètica més barroca de la façana. És precisament en aquesta disposició de l'espai interior on s'endevina la intervenció d'Ernest Mestre. A partir d´aquí definiríem l´edifici com un eclecticisme historicista adaptat a les noves necessitats industrials. 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
Més informació

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
Més informació

MOLINS

Imatge
(Dibuix de Xesca Bennasar) La nombrosa presència de molins de vent a Felanitx, més de 70 dins el municipi, dels quals aprop de la quarentana es troben al voltant de la vila, són el testimoni més viu de la importància que tenia la indústria farinera en temps passat. En el segle XVII els moliners de la vila estaven associats al “Col.legi dels honorables moliners de vent de Llucmajor, Felanitx, Montuïri i Manacor” i l’any 1752 es constituïren en un gremi independent. Geroni Berard a l’any 1789 ja n´hi contabilitzà 25, nombre que aniria augmentat al llarg del segle XVIII i XIX. Durant el segle XX, amb l’entrada de les noves energies, paulatinament deixaren de funcionar. La majoria es localitzaven a la perifèria de la vila, malgrat avui alguns d’ells han quedat absorbits dins el casc urbà. La seva situació preferent eren els petits turons que envoltaven el poble: puig Verd, puig dels Molins i puig del Call. L’estructura arquitectònica dels molins de Felanitx segueix la t
Més informació